6 de gener del 2009

JOAN CARLES PURCALLA REPRESENTANT DEL FACVAC A LA MARATÓ DE NEW YORK

La Marató de New York és, sens dubte, la reina de les maratons populars del món, l’objectiu mes desitjat per tots aquells amants del córrer. Més de 100.000 corredors intentant inscriure’s cada any a una cursa que limita en poc mes de 40.000 el número de participants. Està clar que aconseguir la preuada plaça en aquesta marató te el seu perquè. La cursa transita per cinc barris de New York: State Island, Queens, Broklym, Harlem, Manhatan, amb una esplendorosa arribada a Central Park. La ciutat es llança al carrer per veure i viure el pas dels corredors. L’animació es total. Els corredors es troben envoltats per crits d’ànims de mes d’un milió d’afeccionats que fan sentir al corredor estranyes sensacions d’emoció.

La cursa es va iniciar a les 9:40 sota el so de “New York, New York” de Frank Sinatra. La temperatura bastant fresca i molts corredors arribats des de les 6 del matí al punt de sortida. El creuament del Verrazana Bridge va portar als corredors al barri de Brooklyn. A partir d’aquí, la cursa va ser un continu tobogan sense descans, on pujades i baixades es van anar succeint. L’entrega del públic va ser total, la música de grups que instal·laven els seu equips acompanyava molt de temps als corredors. Gent i més gent animant, gent entregant aigua, begudes isotòniques, plàntans, mocadors... La cursa va deixar el barri a través del pont de Queensboro. Des de dalt del pont, els corredors sentien la bramor de la gent que ja no afluixaria fins al a línia d’arribada. Sens dubte aquest es un dels moment mes bonics de la cursa. Per davant encara 10 milles, els primers síntomes de casament ja començaven a reflectir-se als rostre dels corredors. A la sortida del Bronx, quan encara faltaven 6 milles, i ja vorejant Central Park, va ser el moment més crític de la cursa, la pujada castigava les cames dels corredors i tant la presència de la meta a poques milles com les crits dels espectadors van fer que molts dels atletes no es paressin i es posessin a caminar. L’arribada a Central Park va ser molt emotiva. La cara dels corredors era d’esgotament però de gran alegria, per haver corregut la Marató de New York. Sens dubte, la millor marató del món.

El FACVAC de Valls va tenir representació en aquesta marató. Va ser el mateix president de l’entitat i atleta del club Joan Carles Purcalla, que havia dut a terme durant els últims mesos una dura preparació específica per aconseguir baixar de les 3 hores i mitja, sens dubte un gran repte difícil d’aconseguir. Joan Carles va plantejar la cursa de forma arriscada, posant totes les seves forces des de l’inici de la cursa per tal d’assolir l’objectiu desitjat. L’atleta del FACVAC va creuar els primers 10 km de cursa amb 44 minuts i 18 segons, la mitja marató amb un temps de 1 hora, 33 minuts i 51 segons, per creuar la línia de meta amb un gran registre de 3 hores 22 minuts i 26 segons, assolint amb molt de marge el seu objectiu.

Purcalla va manifestar després de la cursa la seva satisfacció per la marca aconseguida, però sobretot per les bones sensacions viscudes i per haver recollit el fruit de l’exigent pla d’entrenament seguit per l’atleta del FACVAC al llarg dels últims mesos. Sens dubte, aquesta no serà la seva última marató.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada